Història
L’origen del nostre poble ho trobem en el regne d’Al-Ándalus (Segles VIII-XV) derivant el terme de RAFAL de l’àrab RÁH(Al) que significa “casa als afores d’una ciutat” i que en la zona del Llevant adquireix la connotació de “casa de camp, granja o propietat rústica particular amb algun edifici i considerable extensió de terres de cultiu, per la qual cosa sol tenir un caràcter aristocràtic” (GUICHARD 1989:11- 24). Repoblat per catalans i aragonesos, la llengua parlada durant segles va ser el català fins que una nova repoblació amb gents vingudes de Castella, va ser donant pas amb el transcórrer dels anys al castellà com a llengua predominant. Va pertànyer el lloc de Rafal a diferents famílies de la noblesa, sent finalment per a Jerónimo Rocamora i Tomás, nomenat Marquès de Rafal, que va iniciar en 1636 la marxa de Rafal com a municipi independent d’Oriola sota el deixant del Marquesat. És el primer marquès de Rafal qui inicia les obres de construcció de l’Església de Rafal, dedicada a La nostra Senyora del Rosario, que s’anirà ampliant amb el pas dels anys, fins a conformar el traçat actual que es consolida en dates ja recents. En 1830, segons el cens de la governació d’Oriola, Rafal comptava amb 111 veïns, molts d’ells habitants de barraques, la humil i típica construcció que perdurarà fins a meitat del segle XX. En aqueixes dates els cultius predominants eren el blat, ordi, dacsa, alfals, olivera, tarongers, moreres, lli i cànem. Durant el segle XX la població experimentarà un acusat creixement fins a arribar a 4.135 habitants en 2009 i l’economia de base predominantment agrícola ampliarà el ventall d’oferta laboral cap a altres sectors com el de la indústria (alimentària, calçat, tèxtil), el de la construcció i altres relacionats amb serveis.