966752267 - Plaza de España, 1, 03369 Rafal ayuntamiento@rafal.es

Sant Enterrament

L’esperit jove dels rafaleños va ser l’encarregat d’impulsar la creació d’una nova confraria. Si un grup de joves, per a acompanyar a el “pas” de la “Verge dels Dolors”, van reflectir el seu ànim en la figura del deixeble estimat a qui, al peu de la Creu, Jesús va encomanar a la seua Mare, en el grup que ens ocupa els ànims es van encaminar més per la via del sentit dolorós de la Mort de Jesucrist.

Per l’any 1953, Manuel Grau, Mariano, Enrique Mirete, José Salines Seva, Antonio Morante Mirete, Francisco Bernabeu Lizardo, Blas Mula Martínez, Francisco Herrero Hurtado, Gabriel Gutiérrez Parres, Joaquín Gómez Lizardo, Montserrate Ferrández Martí i José Bertomeu Soriano, van decidir formar una confraria per a prendre part i recuperar les processons de la Setmana Santa rafaleña. Inspirats per la devoció que la mare d’Antonio Morante, la “tia Manuela”, professava a la imatge de el “Sant Crist Jacent”, van optar per adquirir la imatge d’un sepulcre. Des de les primeres dates van acordar reunir-se en el taller de fusteria dels oficials, família a la qual pertanyia Antonio Morante, tenien enfront del carrer de la Creu, molt prop de l’església.

Amb el pagament de 5 pessetes setmanals van decidir, a l’any següent, viatjar fins a València, i en el taller escultòric de l’imaginari Vicente Genoll Zanón, adquirir la imatge d’un Sant Sepulcre, tot tallat en fusta, que l’escultor tenia preparada per a enviar a una parròquia peruana. El seu preu va ser de 12.000 pessetes, i el trasllat fins a Rafal es va realitzar sobre un cotxe sense vaca de transport, lligat amb cordes subjectes des de les finestretes.

Una vegada a Rafal, es va guardar en el magatzem de el “Cosio”, en el Calvari, fins al seu trasllat a l’església per a ser beneïda i convertir-se des d’aqueix mateix instant en un punt de referència de la Setmana Santa per la seua magnificencia escultòrica i per la serietat de la seua desfilar.

A partir de l’any 1954, en la nit de Dissabte Sant, processiona la “Confraria del Sant Sepulcre”, amb la seua imatge de “Crist Jacent” reflectint en la nuesa del seu cos l’últim alè de la vida terrena, escortada pels penitents amb els seus vestits negres i els ciris que vessen la seua cera a manera de llàgrimes d’aflicció al llarg de el “Sant Enterrament”.

Dos anys més tard confeccionava un estendard amb la imatge del titular brodada en fil d’or, obra d’artesania que dóna valor al ja de per si mateix ric patrimoni de la confraria.

Clar aquesta que la quota de 5 pessetes no podia donar per a molt amb el pas del temps, però tampoc els recursos personals experimentant grans progressos. Per açò, la confraria va decidir traure la seua vena artística i formar també un grup teatral que amb les seues interpretacions poguera recaptar fons per a mantenir el creixent ritme d’evolució de les despeses processionals. El seu repertori abastava des de comèdies lleugeres i costumistes com “El Pare Cigarreta” de Carlos Arniches i “Anacleto es divorcia” de Pedro Muñoz Seca, fins al drama “Terra Baixa” de D. Ángel Grimera. Eren anys en què a Rafal es podia parlar d’una vertadera temporada teatral, on les actuacions de el “Sepulcre” alternaven en l’escenari amb les de “Sant Joan” i les gents es dividien en partidaris d’uns o uns altres.

Fins avui, la imatge s’ha vist restaurada en una ocasió, doncs el temps anava fent mossa en ella i el coixinet i els peus començaven a esquerdar-se. La tasca de restauració va ser duta a terme pel pintor de la veïna localitat de Sant Bartolomé, D. Manuel Fuentes.

Avui processiona en un senzill tron realitzat per Antonio Morante, que deixa veure el cos de Jesucrist tibant davant la freda mort i esglaiat pel patiment del seu martiri.