L’origen d’aquesta Confraria es remunta a l’any 1957 amb Francisco García com a President, gràcies a l’obstinació d’un grup de joves amb la finalitat de trencar la polarització de la Setmana Santa de Rafal entorn de les confraries de “Sant Joan” i “Sant Sepulcre”.
La imatge, que simbolitza el perdó de Crist i la capacitat de penediment, va ser realitzada per l’escultor murcià José Sánchez Lozano en 1959. Com a nota anecdòtica els rafaleños recorden que quan van ser a arreplegar la imatge, l’artista tan sols els va mostrar el cos i les mans, reservant-se el rostre, doncs al seu semblar havia quedat tan perfecte que ho volia presentar en una exposició.
Aquesta confraria participa en la nit de Dissabte Sant obrint la processó de el “Sant Enterrament” amb el seu estendard acompanyat per dos fanals i les files de confrares que tiren del tron que porta a la santa imatge. Domingo de Ramos també participa del goig de la Resurrecció en “La Graná”, acompanyant a la “Verge del Rosario”.
Després dels primers anys d’il·lusió va haver-hi un llarg període en què la imatge no va participar en les desfilades processionals. Fins que de nou uns joves, ja amb aportació femenina, van prendre les regnes que l’auge processional anava imposant.
Es va començar a desfilar amb els confrares penitents vestits de paisà, però prompte es van confeccionar unes vestas blanques amb capa blava i capirote blanc. En els anys d’inactivitat moltes es van perdre i en el ressorgiment es va optar per unes vestas i capirote verda sense capa. Ja en els anys noranta es va recuperar el vestuari penitencial dels orígens.
